És freqüent trobar nens/es que presenten un bloqueig emocional que afecta als aprenentatges. Això fa que silenciïn els seus talents. En aquests moments podem dir que tenen la síndrome de baix rendiment. ( segons Gerson, K i Carracedo, S. (2007) i es manifesta en la discrepància entre el rendiment esperat en relació amb el seu potencial intel·lectual i creatiu i el seu rendiment real.
El baix rendiment pot ser causa d’un problema de personalitat, de la pressió familiar o dels companys/es i del clima escolar que respiren.
Els alumnes amb altes capacitats no són cap cosa rara que hem de mirar de forma diferent o esperar-ne resultats excepcionals com ara un excel·lent rendiment acadèmic i destacar en totes les matèries curriculars.
Hi ha un percentatge d’alumnes que destaquen en totes les àrees, altres que passen inadvertits i un percentatge que fracassa perquè, en tenir tanta facilitat d’aprendre, no han adquirit els hàbits d’estudi o d’organitzar-se.
Aquest alumnat, com a tal, s’ha d’identificar el més precoçment possible per poder rebre una educació adequada a les seves característiques individuals. Cal fer-ne un seguiment constant per veure la seva evolució en l’etapa d’educació obligatòria, ja que pot fracassar i els educadors han d’evitar aquesta possibilitat. Cal prevenir i estar molt atents als seus interessos, ritme d’aprenentatge i característiques personals, la seva adaptació al grup... Mai no hem de dependre només del Q. I. o de l’edat mental de l’alumne amb altes capacitats.
Els alumnes amb altes capacitats no són cap cosa rara que hem de mirar de forma diferent o esperar-ne resultats excepcionals com ara un excel·lent rendiment acadèmic i destacar en totes les matèries curriculars.
Hi ha un percentatge d’alumnes que destaquen en totes les àrees, altres que passen inadvertits i un percentatge que fracassa perquè, en tenir tanta facilitat d’aprendre, no han adquirit els hàbits d’estudi o d’organitzar-se.
Aquest alumnat, com a tal, s’ha d’identificar el més precoçment possible per poder rebre una educació adequada a les seves característiques individuals. Cal fer-ne un seguiment constant per veure la seva evolució en l’etapa d’educació obligatòria, ja que pot fracassar i els educadors han d’evitar aquesta possibilitat. Cal prevenir i estar molt atents als seus interessos, ritme d’aprenentatge i característiques personals, la seva adaptació al grup... Mai no hem de dependre només del Q. I. o de l’edat mental de l’alumne amb altes capacitats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario