SUPERDOTATS

Són aquells que, en les seves característiques personals, hi tenen un nivell elevat de recursos en capacitats cognitives i aptituds intel·lectuals com per exemple: raonament lògic, gestió de percepció, de memòria, raonament verbal, matemàtic i aptitud espacial.
La característica bàsica és la flexibilitat, és a dir, una excel·lent aptitud per tractar amb qualsevol tipus d’informació (verbal, figurativa, matemàtica..) o forma de processar-la.
Són creatius i tenen un alt grau de dedicació a les tasques; són perseverants, observadors, oberts i molt sensibles.
Poden portar diferents projectes alhora.
Es caracteritzen per donar diverses solucions a un mateix problema.
Tenen una alta predisposició per a l’aprenentatge, en nivell i en profunditat, en un temps inferior al dels altres alumnes de la seva edat, i una gran capacitat per retenir i utilitzar coneixements adquirits.
Solen tenir una bona autoestima i confiança en ells mateixos, mostren una certa tendència a ser independents del grup i a seguir els seus criteris.
Són originals en les seves idees i les seves produccions; són receptius a les coses noves i diferents.
Tenen un gran sentit de l’ humor.
L’evolució de la superdotació és lenta i complexa. És difícil que es manifesti abans del final de l'adolescència. Tot i així, les aptituds bàsiques (tal com són mesurades pels tests), poden ser avaluades a partir dels 12 anys. (Hi ha persones que no estan d’acord en aquest punt i consideren que es poden avaluar molt abans).
A nivell escolar, a vegades estan desmotivats i les notes són inferiors a les que es poden esperar d’ells, i, sobretot les noies, rebaixen expressament el nivell d’estudis per tal de no destacar més que les altres i no arriscar-se a quedar-se fora del grup.
També poden tenir problemes de disincronia, és a dir, presenten diferències entre el nivell intel·lectual i l’emocional. La forma extrema és el geni.