PRÀCTIQUES DOCENTS QUE AFAVOREIXEN A L'ALUMNAT AMB ALTES CAPACITATS

ACCIONS QUE FACILITEN	ACCIONS QUE DIFICULTEN
Crear a l’aula una atmosfera de comprensió i respecte acceptant la existència de diferències individuals.	Permetre que els companys els tractin d’una forma diferent o que l’alumne es tanqui en ell mateix, es senti diferent, es cregui superior...
Utilitzar una metodologia flexible i oberta.	Utilitza  una metodologia expositiva, unitària i grupal.
Organitzar els espais i els temps de forma flexible de manera que els alumnes puguin treballar a diferents ritmes.	Programar de tal manera que tots els alumnes tinguin que fer el mateix, de la mateixa manera i al mateix temps.
Fomentar el diàleg i la comunicació: Dedicar un temps a l’aula per al diàleg, estimulant la realització de preguntes i la cerca conjunta de respostes.	Dissenyar una ensenyança on l’alumnat escolta la major part del temps, realitza un treball individual i reprodueix allò que se li ha transmès.
Facilitar l’autonomia en l’aprenentatge: Recolzar les iniciatives o projectes que sorgeixin de forma espontània, facilitar l’adquisició d’estratègies de cerca de la informació i plantejament de preguntes. Possibilitar l’accés a materials i fonts d’informació per aprofundir autònomament en la seva àrea d’interès.	No donar cabuda a la dinàmica de l’aula a les iniciatives dels alumnes i no proporcionar-los accés a materials i fonts d’informació diverses. Centrar l’avaluació amb els productes sense tenir en compte els processos.
Potenciar el pensament divergent i independent en l’alumnat: Animar-los a buscar múltiples solucions als problemes; demanar-los que pensin en formes inusuals per resoldre diversos conflictes; concedir-los “el dret a equivocar-se”, a córrer riscos i a cometre errors; fomentar-los el desenvolupament de diverses formes d’expressió i comunicació.	Admetre sol com a correctes solucions úniques, penalitzar l’error, refusar solucions alternatives o propostes diferents.
Reforçar i valorar expressament la creativitat i les idees originals	No valorar la originalitat. Centrar l’avaluació únicament amb processos memorístics i de reproducció.
Motivar cap a l’aprenentatge permetent que la curiositat i els interessos variats (propis d’aquest alumnat) tinguin cabuda a l’aula.	No tenir en compte els interessos concrets dels alumnes/as per a integra’ls a la programació de l’aula.
Desenvolupar el judici crític, ensenyar a acceptar crítiques i a donar-les, definir pros i contres, distingir entre crítiques constructives i judicis de valor. Potenciar l’autocrítica.	Permetre que l’alumnat admet-hi sense reflexionar ni valorar tot allò que els ve donar, que no qüestionin mai els fets. No ensenyar a fer autocrítica i autoavaluació.
Tenir en compte que encara que tinguin altes capacitats, necessiten que se’ls ajudi, que se’ls ensenyi i se’ls motivi. Tenir altes capacitats no significa tenir un alt rendiment en totes les àrees.	Tenir unes expectatives molt elevades constantment. Esperar d’ells un rendiment elevat i constant.
Afavorir l’autoestima de l’alumne. Reconèixer i valorar el seu esforç. Ajudar-los a ser realistes en la seva pròpia avaluació.	Elogiar-los exageradament i mostrar expectatives massa ambicioses.
Afavorir la integració socials dels alumnes/as mitjançant la participació, la interacció i l’acceptació per al grup. Programar activitats per al desenvolupament social i afectiu. Promoure el desenvolupament integral de l’alumnat.	Centrar-se prioritàriament en el desenvolupament cognitiu i mental sense tenir en compte els aspectes socio - emocionals.