ESTRATÈGIES D'AULA

- Racons: Entenem per racons l’organització de l’aula en espais diferents, amb materials diversos, perquè els alumnes puguin fer activitats de manera que cadascú avanci al seu ritme, pugui intercanviar experiències amb el professor i amb els companys. Són espais físics on lliurement es treballa un tema: racó dels invents, de contes, d’informàtica, de la botiga...

- Agrupaments flexibles: Es fan equips segons la seva capacitat: alta, mitja o baixa. Cada nen aprèn al seu ritme i pot canviar de grup a mesura que va progressant.

- Projectes: Són activitats per a tot el grup en les quals es treballa un tema específic i amb profunditat, extensió i interdisciplinariatat.

- Espais i temps flexibles: És una activitat pensada perquè el grup tingui temps i espai flexible per poder elegir quan i on desenvolupar l’activitat.

- Accessibilitat a materials i altres espais: El grup pot utilitzar la biblioteca, el laboratori, l’aula d’audiovisuals... Dins l’aula, formar una petita biblioteca i un banc d’activitats d’interès comú, variades, classificades per temes, creatives i que ofereixin diferents graus de dificultat. També poden ser activitats preparades en algun programa per ordinador.

- Activitats opcionals: L’alumne/a en funció del temps que té, dels seus interessos i motivacions, pot triar d’un arxiu d’activitats i de temes, pot buscar informació, a la biblioteca o bé a internet. Una altra opció seria preparar mapes conceptuals i resums per als que tenen més dificultat per aprendre, i així poder ajudar-los; buscar jocs i contes per poder ensenyar i explicar als més petits. Preparar poemes i textos per a les diferents festes de l’escola i organitzar petites representacions en clau d’humor.

ESTRATÈGIES GENERALS D'INTERVENCIÓ EDUCATIVA

Mesures ordinàries

Són les que realitza el professor dins la mateixa aula, buscant estratègies organitzatives, metodològiques i de funcionament que puguin ajudar l’alumnat en les diferents àrees i matèries. Cal ajustar la programació a les necessitats dels alumnes. Els criteris d’avaluació s’han d’establir en base als objectius programats.

Mesures extraordinàries

Són les que permeten ampliar i enriquir els aprenentatges mitjançant materials, recursos i continguts, que poden, o no, estar relacionats amb el currículum.

- D’ampliació curricular: Consisteixen a ampliar continguts del currículum ordinari i aprofundir-hi o investigar amb la supervisió del professor/a sobre algun centre d’interès curricular o extracurricular, sense passar al de cursos superiors, a no ser en algun cas excepcional. Ampliar l’estructura dels temes amb més informació sobre els mateixos.

- D’enriquiment: Consisteix en individualitzar els processos d’aprenentatge per ajustar, el millor possible, l’ensenyament a les característiques de cada alumne/a.

L’objectiu és proporcionar al nen el màxim de continguts quantitativament i qualitativament.

- L’entrenament metacognitiu i de suport emocional: Ensenya els alumnes a utilitzar els seus recursos cognitius i conductuals. Fent conscient la persona del seu procés d’aprenentatge i de la influència que té en la seva intel·ligència general, (cognitiva i emocional) aquella pot desenvolupar estratègies que la porten a raonar, a transferir, a ser creativa, crítica, a saber prendre decisions, a aprofundir en el seu procés d’aprenentatge, a ser conscient de si mateixa i dels canvis que experimenta... en definitiva, a dirigir el seu propi comportament.

Mesures excepcionals

Són aquelles que permeten la flexibilització de la durada del període d’escolarització.

- L’accel·leració: Consisteix a cursar els cicles educatius en menys anys. L’objectiu és proporcionar a l’alumnat el nivell adequat a les seves altes capacitats. És recomanable quan l’alumne/a té un bon desenvolupament emocional i no té problemes de relació amb companys més grans.

- Flexibilització o acceleració parcial: És l’acceleració de certes assignatures. Per exemple, un infant pot cursar C.S. I de Primària i assistir i ser avaluat a les classes de segon amb relació a una, dues o més assignatures. En segons quins cassos s’aplica amb força èxit. Aquesta estratègia és una mica complicada, ja que l’alumne/a talentós ha d’assistir en un curs per a certes classes, i en un altre superior per a unes altres, cosa que el pot desorientar. A nivell de cicle s’han de programar els horaris perquè no coincideixin les assignatures.

- L’agrupament: Consisteix a agrupar alumnes amb característiques semblants i donar respostes a aquestes característiques.

EDUCACIÓ ADEQUADA

Qualsevol diagnòstic, orientació o intervenció ha de proporcionar una educació adequada a les capacitats i característiques de cada alumne, sense oblidar el coneixement i la modificació de prejudicis i actituds davant d’un alumne determinat.

Conèixer i analitzar la perspectiva i la càrrega emocional abans d’una intervenció ha d’ajudar a fer que sigui l’adequada.

Aquests alumnes no necessiten un professor d’altes capacitats, perquè no els cal que donin respostes a totes les seves preguntes, sinó que l’acompanyin i motivin a la recerca de les respostes. La superioritat del professor s’ha de centrar en la seva maduresa i en un alt coneixement de procediments d’aprenentatge (aprendre a aprendre) i dels mètodes de recerca d’informació.

Cal una revisió de models d’ensenyament.

Model del dèficit

- Escola selectiva.

- Caràcter segregador.

- Etiqueta i jerarquitza.

- Objectiu = homogeneïtat.

- Pràctiques basades en la desigualtat.

Model curricular

- Escola comprensiva

- Caràcter integrador.

- No etiquetadora.

- Heterogeneïtat.

- Pràctiques de respecte a la diversitat en un marc d’igualtat.

FASE 4: INTERVENCIÓ

FASE 4: INTERVENCIÓ             DATA: 8/11 - 11/12      HORES: 25

Objectius: Valorar possibles intervencions i descriure les tipologies i característiques de l’alumnat amb altes capacitats.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1.            Elaborar materials, adaptacions, ampliacions que garanteixin estimular la capacitat de reflexió i anàlisi. 2.            Recull d’estratègies adreçades al professorat. 3.            Elaborar la guia de material a emprar. 4.            Recull d’experiències d’atenció educativa a nivell de centre i d’aula. 5.            Entrevistes amb les famílies, l’equip directiu i els tutors.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1.            Instruments de treball per a una bona gestió d'aula, orientada a millorar la capacitat dels alumnes per aprendre a aprendre. 2.            Plans individuals (PI) 3.            Suport Escolar Personalitzat (SEP) 4.            Mesures curriculars i organitzatives. 5.            Materials de treball: tallers d’ampliació, ampliació de currículum, recursos... 6.            Treball cooperatiu. 7.            Dos mestres a l’aula. 8.            Tutoria entre iguals. 9.            Multinivells. 10.          Projectes. 11.          Tallers. 12.          Portafolis.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1.            Valoració permanent de la creació del bloc d’activitats per als alumnes. 2.            Grau de satisfacció (enquesta professors) en l’aplicació d’enriquiment de continguts per a enfortir la motivació, creativitat, iniciativa, raonament i comprensió dels alumnes