Els especialistes diuen que les altes capacitats venen determinades per un component genètic però hi
ha un altre component tant important o més., l’ambiental. L’entorn on creixi el
nen i la motivació que rebi seran essencials.
La ciència, encara ha de respondre a la pregunta de com
funciona el cervell d’un superdotat. Marta Eugenia Rodríguez, amb un coeficient
superior a 200 ens diu: és com un disc dur d’un ordenador, mentre els altres
tenen un 486 els superdotats utilitzem un pentium3. Es processen idees i es
formula un coneixement de manera més ràpida. Però dependrà del sofware, els
programes que tinguis i com interactuïs. Dependrà de com gestionis la
intel·ligència i de quant i com la puguis utilitzar.
Per aquest motiu, cal tenir en compte les necessitats
educatives especials. Cal detectar-les i portar a terme l’ intervenció més
adient.
Els nens amb altes capacitats, aprenen molt abans, sovint no
necessites ni una explicació, utilitzen el seu propi raonament. Si no s’intervé
i se’ls ajuda, l’escola passa a ser un lloc on es repeteixen els conceptes i on
no s’aprèn. Les classes són avorrides, passen els dies i no milloren i els
provoca una falta de motivació i a la llarga una repulsió pel món escolar.
Ser un alumne amb altes capacitats, no implica ni èxit ni
felicitat. Actualment, aproximadament un 50% dels alumnes amb altes capacitats,
son fracassos escolars. Hem de treballar tota la comunitat educativa per a
impedir-ho.
Per acabar, vull agrair a la meva tutora del Pràcticum la
seva acollida, paciència i dedicació; i a l’escola l’Agulla del Catllar la seva
disponibilitat per posar al meu abast totes les facilitats i ajudes que he
necessitat. A més, també a les altres dos escoles (Josep Nin i Portalada) per
haver-me acollit durant algunes hores. I per acabar, a la UOC per la
possibilitat que m’ha donat d’estudiar aquesta interessant llicenciatura.
Fins aquí el meu bloc.
Molt agraïda,
Neus Torres
No hay comentarios:
Publicar un comentario