ESTRATÈGIES GENERALS D'INTERVENCIÓ EDUCATIVA

Mesures ordinàries

Són les que realitza el professor dins la mateixa aula, buscant estratègies organitzatives, metodològiques i de funcionament que puguin ajudar l’alumnat en les diferents àrees i matèries. Cal ajustar la programació a les necessitats dels alumnes. Els criteris d’avaluació s’han d’establir en base als objectius programats.

Mesures extraordinàries

Són les que permeten ampliar i enriquir els aprenentatges mitjançant materials, recursos i continguts, que poden, o no, estar relacionats amb el currículum.

- D’ampliació curricular: Consisteixen a ampliar continguts del currículum ordinari i aprofundir-hi o investigar amb la supervisió del professor/a sobre algun centre d’interès curricular o extracurricular, sense passar al de cursos superiors, a no ser en algun cas excepcional. Ampliar l’estructura dels temes amb més informació sobre els mateixos.

- D’enriquiment: Consisteix en individualitzar els processos d’aprenentatge per ajustar, el millor possible, l’ensenyament a les característiques de cada alumne/a.

L’objectiu és proporcionar al nen el màxim de continguts quantitativament i qualitativament.

- L’entrenament metacognitiu i de suport emocional: Ensenya els alumnes a utilitzar els seus recursos cognitius i conductuals. Fent conscient la persona del seu procés d’aprenentatge i de la influència que té en la seva intel·ligència general, (cognitiva i emocional) aquella pot desenvolupar estratègies que la porten a raonar, a transferir, a ser creativa, crítica, a saber prendre decisions, a aprofundir en el seu procés d’aprenentatge, a ser conscient de si mateixa i dels canvis que experimenta... en definitiva, a dirigir el seu propi comportament.

Mesures excepcionals

Són aquelles que permeten la flexibilització de la durada del període d’escolarització.

- L’accel·leració: Consisteix a cursar els cicles educatius en menys anys. L’objectiu és proporcionar a l’alumnat el nivell adequat a les seves altes capacitats. És recomanable quan l’alumne/a té un bon desenvolupament emocional i no té problemes de relació amb companys més grans.

- Flexibilització o acceleració parcial: És l’acceleració de certes assignatures. Per exemple, un infant pot cursar C.S. I de Primària i assistir i ser avaluat a les classes de segon amb relació a una, dues o més assignatures. En segons quins cassos s’aplica amb força èxit. Aquesta estratègia és una mica complicada, ja que l’alumne/a talentós ha d’assistir en un curs per a certes classes, i en un altre superior per a unes altres, cosa que el pot desorientar. A nivell de cicle s’han de programar els horaris perquè no coincideixin les assignatures.

- L’agrupament: Consisteix a agrupar alumnes amb característiques semblants i donar respostes a aquestes característiques.