EDUCACIÓ ADEQUADA

Qualsevol diagnòstic, orientació o intervenció ha de proporcionar una educació adequada a les capacitats i característiques de cada alumne, sense oblidar el coneixement i la modificació de prejudicis i actituds davant d’un alumne determinat.

Conèixer i analitzar la perspectiva i la càrrega emocional abans d’una intervenció ha d’ajudar a fer que sigui l’adequada.

Aquests alumnes no necessiten un professor d’altes capacitats, perquè no els cal que donin respostes a totes les seves preguntes, sinó que l’acompanyin i motivin a la recerca de les respostes. La superioritat del professor s’ha de centrar en la seva maduresa i en un alt coneixement de procediments d’aprenentatge (aprendre a aprendre) i dels mètodes de recerca d’informació.

Cal una revisió de models d’ensenyament.

Model del dèficit

- Escola selectiva.

- Caràcter segregador.

- Etiqueta i jerarquitza.

- Objectiu = homogeneïtat.

- Pràctiques basades en la desigualtat.

Model curricular

- Escola comprensiva

- Caràcter integrador.

- No etiquetadora.

- Heterogeneïtat.

- Pràctiques de respecte a la diversitat en un marc d’igualtat.