Convoquem una reunió amb els
pares, la tutora, la psicopedagoga de l’EAP i jo mateixa.
En últim moment, sol pot assistir
el pare perquè la mare es fora per viatge de feina.
Es parla amb el pare.
El fill és únic així que segons
diu el pare, ells no van poder comparar. Simplement li donen al nen tot el que
ell demana. Els interessos que té i les curiositats. Últimament són els romans,
així que els pares li aconsegueixen pel·lícules de romans, llibres, li
expliquen el funcionament dels nombres romans... Altes vegades han estat els
dinosaures, els volcans... Va ser una mestra amiga de la família que després de
passar-se una tarda jugant amb el nen els va dir als pares que el seu raonament
i el seu joc no eren propis de nens de la seva edat. Els pares, no hi van fer
gaire cas.
Ens trobem davant d’un nen que de
tot allò que la tutora esmenta o treballa més o menys superficialment a la
classe, ell ha de fer un estudi complert mitjançant els recursos que els pares
li donen. I després, en fa tota la explicació a la mestra.
És una família molt culta amb
moltes inquietuds. Els pares tenen per costum llegir molt, viatjar i anar a
museus.
El pare diu: allà on anem, aprèn.
Vam anar la setmana passada a Bilbao, al Guggenheim. Va demanar uns auriculars
i el vam tenir una hora mirant quadres de Tàpies.
Ens explica diverses situacions
totes sorprenents i la tutora també. Nosaltres, li donem el nostre punt de
vista:
L’alumne té altes capacitats, un
CI de 125 i sobretot, destaca amb la memòria. Té una gran memòria i la sap
utilitzar. Com a psicopedagogues, pensem
que no és únicament la intel·ligència el que s’ha de mesurar i tenir en compte,
sinó que també s’ha de valorar l’estat emocional i la maduració de l’alumne.
Ell va content a l’escola, i constantment mostra interès. Està motivat per
aprendre. Així que el nostre pare, és que continuï així. Treballant a l’escola,
fent activitats complementaries però que siguin creatives i motivadores. No se
li ha de donar moltes fitxes per treballar sempre el mateix “mas de lo mismo”.
A tercer hi ha un canvi força important amb la metodologia, amb els conceptes i
les activitats que es treballen amb el currículum. Així que proposem que anem
observant a l’alumne i més endavant veurem si cal fer una mesura més específica
com podria ser l’acceleració.
La tutora i els pares han d’observar
el nen. Veure que no es desmotivi, que no tingui ganes de treballar, que
estigui malhumorat.... En aquest cas ens
hauríem de plantejar aquesta mesura abans.
Quedem en fer un seguiment periòdic
a l’alumne i en donar recursos, bibliografia i webgrafia a la tutora.
A més, plantegem al pare la
possibilitat d’inscriure’l a la biblioteca municipal de Tarragona, ja que
durant la reunió planteja la necessitat constant que té d’anar a llibreries a
comprar diversos llibres. Sorprenentment no s’havien plantejat aquesta opció.
També mostrem la nostra
disponibilitat per qualsevol dubte o per tornar a reunir-nos estant també la
mare.
