ALUMNE A- REUNIÓ AMB ELS PARES

Convoquem una reunió amb els pares, la tutora, la psicopedagoga de l’EAP i jo mateixa.

En últim moment, sol pot assistir el pare perquè la mare es fora per viatge de feina.

Es parla amb el pare.

El fill és únic així que segons diu el pare, ells no van poder comparar. Simplement li donen al nen tot el que ell demana. Els interessos que té i les curiositats. Últimament són els romans, així que els pares li aconsegueixen pel·lícules de romans, llibres, li expliquen el funcionament dels nombres romans... Altes vegades han estat els dinosaures, els volcans... Va ser una mestra amiga de la família que després de passar-se una tarda jugant amb el nen els va dir als pares que el seu raonament i el seu joc no eren propis de nens de la seva edat. Els pares, no hi van fer gaire cas.

Ens trobem davant d’un nen que de tot allò que la tutora esmenta o treballa més o menys superficialment a la classe, ell ha de fer un estudi complert mitjançant els recursos que els pares li donen. I després, en fa tota la explicació a la mestra.

És una família molt culta amb moltes inquietuds. Els pares tenen per costum llegir molt, viatjar i anar a museus.

El pare diu: allà on anem, aprèn. Vam anar la setmana passada a Bilbao, al Guggenheim. Va demanar uns auriculars i el vam tenir una hora mirant quadres de Tàpies.

Ens explica diverses situacions totes sorprenents i la tutora també. Nosaltres, li donem el nostre punt de vista:

L’alumne té altes capacitats, un CI de 125 i sobretot, destaca amb la memòria. Té una gran memòria i la sap utilitzar.  Com a psicopedagogues, pensem que no és únicament la intel·ligència el que s’ha de mesurar i tenir en compte, sinó que també s’ha de valorar l’estat emocional i la maduració de l’alumne. Ell va content a l’escola, i constantment mostra interès. Està motivat per aprendre. Així que el nostre pare, és que continuï així. Treballant a l’escola, fent activitats complementaries però que siguin creatives i motivadores. No se li ha de donar moltes fitxes per treballar sempre el mateix “mas de lo mismo”. A tercer hi ha un canvi força important amb la metodologia, amb els conceptes i les activitats que es treballen amb el currículum. Així que proposem que anem observant a l’alumne i més endavant veurem si cal fer una mesura més específica com podria ser l’acceleració.

La tutora i els pares han d’observar el nen. Veure que no es desmotivi, que no tingui ganes de treballar, que estigui malhumorat....  En aquest cas ens hauríem de plantejar aquesta mesura abans.

Quedem en fer un seguiment periòdic a l’alumne i en donar recursos, bibliografia i webgrafia a la tutora.

A més, plantegem al pare la possibilitat d’inscriure’l a la biblioteca municipal de Tarragona, ja que durant la reunió planteja la necessitat constant que té d’anar a llibreries a comprar diversos llibres. Sorprenentment no s’havien plantejat aquesta opció.

També mostrem la nostra disponibilitat per qualsevol dubte o per tornar a reunir-nos estant també la mare.