PREGUNTES MÉS FREQÜENTS

1. M‘han comunicat que el proper curs tindré un alumne/a amb altes capacitats a la meva aula. Què és el primer que he de fer?

Reunir tota la informació possible sobre aquest alumne/a, la informació de l’informe psicopedagògic, dels professors/es que ja l’han tingut i de la família; això et permetrà conèixer el seu nivell de competència curricular, els seus interessos, el seu estil d’aprenentatge i els programes que ja se li han aplicat; i a partir d’aquí i sempre tenint en compte la informació que et donarà l’alumne/a podràs organitzar la seva PI. A més, disposes de l’assessorament i l’ajuda de l’EAP i dels orientadors/es dels Centres.

2. Un alumne nostre ha estat identificat com a superdotat. Li hem de dir?

Si el nostre alumne/a és petit/a, no és necessari anar ràpidament i fora de context a explicar-li. Probablement ell/a et preguntarà o comentarà, en algun moment, les dificultats d’alguns companys/es en coses que ell/a considera molt fàcils, i fins i tot és possible que arribi a ser un poc “tirà” en els seus comentaris; és el moment d’explicar-li que no tots som iguals, parlar-li de les diferents

capacitats i explicar-li que ell/a té una gran capacitat per aprendre, però que dins de les seves possibilitats s’ha d’esforçar per superar-se igual que fan els seus companys. Evitar que es deïfiqui està en mans de pares i professors/es, així com fomentar-li valors com el companyonia, l’empatia, etc.

La comunicació i la cooperació família - escola és molt important, i en tot cas és una decisió que s’ha de coordinar amb la família.

3. Si tinc el costum de recompensar el meu alumne/a sempre que fa les coses bé, no corro el risc que s ́habituï a actuar en funció dels premis? 

Tots els estudiants, amb altes capacitats o no, han de ser recompensats quan assoleixen èxits adequats a la seva capacitat. Amb la nostra aprovació i reconeixement afavorim la permanència i fins i tot l’increment de conductes adequades, que desitgem fomentar en els nostres alumnes.

Seria perjudicial no recompensar els èxits dels estudiants amb altes capacitats i donar per fet que no necessiten ser premiats, perquè tots necessitem sentir-nos valorats, saber que el nostre esforç mereix la pena i és reconegut per les persones que apreciem.

4. Hem d’oferir al nostre alumne/a tantes oportunitats d’enriquiment com sigui possible o correm el risc que es dispersi?

En funció dels interessos de l’estudiant li hem de proposar diferents oportunitats, però ha de ser ell/a qui triï el que desitja fer. No es pot fer tot a l’hora. Les activitats d’enriquiment d’avui dia tenen un ventall molt ampli de camps i d’interessos, però en el cas que desitgi fer moltes coses també ha d’aprendre a prioritzar.

5. Quin és l’estil d’aprenentatge d’aquests alumnes? Quines són les seves motivacions i interessos?

Hi pot haver tantes respostes a aquesta qüestió com estudiants superdotats/des o talentosos/es. El que sí tenen en comú és la seva alta capacitat, la creativitat i la constància en el treball. Estem tractant amb un grup d’alumnes molt heterogeni i hem de basar-nos en la informació que obtinguem de professors/es anteriors, pares i fins i tot de professors/es de programes extracurriculars, així com de l’observació diària a l’aula. Podem plasmar aquesta informació en els documents que utilitza el col·legi per a analitzar l’estil d’aprenentatge, sobre els quals recomanem que estiguin redactats en un format de resposta oberta, ja que així no ens determinen el tipus de contestació i ens permeten adaptarnos a cada estudiant en particular.

6. El proper curs tindré un alumne/a amb altes capacitats, amb quines ajudes comptaré?

El tipus d’ajuda et vindrà determinada a l’informe psicopedagògic elaborat pel psicopedagog/a de l’EAP o bé per l’orientador/a; també vindrà determinada pels recursos de què disposi el centre.

7. En el Col·legi on treballo mai no hem tingut un alumne/a amb altes capacitats. Com és possible? 

Aproximadament el 2% de la població escolar és superdotada; el que succeeix és que la gran majoria d’ells no són detectats i no reben una educació adaptada a les seves possibilitats. L’aplicació de proves col·lectives en els primers cursos d’escolarització és fonamental, ja que seria un primer pas en la detecció d’aquests alumnes.

8. Els estudiants amb altes capacitats no haurien de ser atesos per professors amb altes capacitats?

No. El que necessita un alumne/a superdotat/a és un professional de l’educació; un/a guia amb la maduresa, coneixement i experiència necessàries que l’ajudi a descobrir i a aprendre per si mateix (que és el que realment desitja); però per això necessita les orientacions i els consells del professor/a.

9. El meu alumne/a està diagnosticat com d’altes capacitats. Com és possible si es nega a fer les tasques o les fa malament, i les seves notes no estan per damunt de la mitjana?.

En aquest cas hauries de consultar amb el psicopedagog/a o l’orientador/a perquè realitzi una valoració del cas i t’orienti sobre les actuacions que es poden realitzar a nivell de aula, de centre i de família.