- PRECOCITAT: És un fenomen evolutiu, és a dir, el nen presenta un desenvolupament molt ràpid en les primeres etapes de l’infància què no implica un nivell d’habilitats intel·lectuals superior a l’acabar el seu desenvolupament.
- SUPERDOTAT: Són alumnes amb un elevat nivell en totes les aptituds intel·lectuals, de creativitat i de constància en les tasques. És un terme que es pot utilitzar a partir dels 13 anys, abans utilitzarem el d’altes capacitats.
- TALENT: L’alumne té una elevada aptitud en un àmbit específic (talent matemàtic, artístic, musical,...) i pot presentar nivells normals o deficitaris en altres àrees. Solen tenir la característica d’irregulars.
- GENI: és un terme que sols s’utilitza en referència a persones adultes. Són molt creatius, intel·ligents i productius.
No existeis
una definició comuna consensuada per tots els especialistes en el tema;
existeixen diferents teories i models que amb diferències entre ells no s’han
de considerar excloents. El model més conegut i utilitzat és el de Renzulli[1], que concep la
supèrdotació com el resultat de la intersecció de tres variables: capacitat intel·lectual superior a la
mitjana, motivació o compromís amb la tasca i creativitat. No és suficient
tenir un quoficient intel·lectual (QI) superior a 130 per parlar d’alta
capacitat; la disposició activa, perseverança, il·lusió pel treball, confiança
en les pròpies possibilitats; junt amb l’originalitat de pensament, capacitat
per anar més enllà del que és convencional, obertura cap a noves experiències,
la facilitat per buscar noves solucions a problemes tradicionals són
característiques que es presenten en els subjectes d’altes capacitats. La
família i els entorns socials com són el col·legi i els amics resulten
fonamentals per al desenvolupament òptim d’aquests nens/es.
No hay comentarios:
Publicar un comentario