DETECCIÓ I IDENTIFICACIÓ

Hi ha diferents criteris per detectar aquests alumnes, un d’ells és el de la Dra. E.D.Fiedler, professora de la universitat de Northeastern Illinois, U.S.A, qui considera que cada un dels procediments té avantatges i desavantatges i recomana l’ús d’un criteri múltiple que inclogui:

Detecció per part del mestre i pares mitjançant taules d’observació graelles de valoració;  companys per conèixer l’acceptació social i la integració en el grup, és molt interessant el qüestionari sociomètric de Báez i Jiménez (1994); l’auto-detecció, tests de intel·ligència, creativitat, personalitat i proves de rendiment, qualificacions i avaluacions.

Durant aquesta fase he portat a terme la detecció i identificació de l’alumant d’altes capacitats.

La informació l’he recollit des de diferents àmbits: escolar, familiar i social. He fet l’identificació mitjançant mesures informals, observacions: qüestionaris, graelles, entrevistes, proves col·lectives.... i mesures formals: proves individuals.

El resultats de les proves i les puntuacions han determinat la identificació de l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals d’acord amb les puntuacions següents:

Superdotats: puntuacions per sobre del percentil 75 en raonament lògic, gestió perceptual, de memòria, raonament verbal, matemàtic, aptitud espacial i creativitat.

Talent acadèmic: puntuacions per sobre del percentil 80 en raonament lògic, verbal, i gestió de memòria. També pot identificar-se amb un Q.I. de 130, amb puntuacions normals o baixes en creativitat.

Talents complexos: puntuacions per sobre del percentil 80 en dues de les aptituds esmentades en els superdotats, com a mínim.

Talents simples: puntuacions per sobre del centil 95 en una de les següents escales: raonament lògic, verbal, matemàtic o creativitat.

Talent social: la identificació d’aquest talent pot realitzar-se a partir de l’avaluació de les habilitats socials i personals.

Talents específics: musical, esportiu... solen identificar-se per la manifestació destacada d’una habilitat provada en un d’aquests dominis.

El centil o Q. I. no és el que determina, sinó que em dóna una orientació i, juntament amb les entrevistes, qüestionaris, observacions dels treballs... juntament amb la meva tutora he anat perfilant les altes capacitats.

S’ha de tenir molt en compte l’aspecte emocional, la desmotivació, la síndrome de baix rendiment i la pressió que hi recau sobre ells per les altes expectatives que es creen o el poc reconeixement de pares i mestres, moltes vegades per desconeixement i altres per pensar que ja se’n sortiran sols.

“Estratègies d’intervenció amb alumnat de N.E.E. per altes capacitats, dins l’escola inclusiva”. EAP Gironès Oest. Edició: juny, 2009.

“Les altes capacitats: detecció i actuació en l’àmbit educatiu. Materials per a l’atenció de la diversitat”. Guia per a mestres i professors. Departament d’Ensenyament. Edició: gener, 2013