LA PETITA PLANTA

Conte: La petita planta

Un home que acostumava a observar el jardiner quan treballava al seu jardí, li va dir en una ocasió:

- Jardiner, aquestes plantes sembla que siguin les teves preferides, veig que les cuides amb molta cura.

El jardiner el mira amablement i li diu:

- Perquè em vegis dedicar tant de temps a aquestes plantes, no vol dir que siguin les meves preferides. En realitat, totes les plantes del meu jardí les cuido i les estimo; el que passa és que a cada planta li he de dedicar un temps diferent, segons el seu creixement i les seves necessitats.

- Però alguna planta serà la teva preferida. Va insistir l’home.

- Bé... és cert que hi ha una planta a la qual li tinc més admiració, i sento una atracció més especial per ella.

- Em podries dir quina és, jardiner?

- És una petita planta de flors blanques que hi ha a l’entrada de casa meva. Va dir el jardiner.

- Saps que vinc sovint al teu jardí i mai t’he vist cuidar aquesta planta.

El jardiner, tot rient, li diu:

- Hi ha plantes que necessiten més atencions que d’altres. Quan una planta creix malament i no dóna flors, s’ha de podar i alimentar. Quan un arbre creix torçat s’ha de posar recte amb una vara que l’aguanti; si la planta no creix i no floreix, cal a vegades trasplantar-la i buscar un espai més adient per a ella; però, quan una planta dóna el millor d’ella mateixa, només cal observar-la i gaudir-ne, deixar-la que creixi i s’ompli de flors.

Així és la meva petita planta de l’entrada. Només l’observo i la miro cada nit d’estiu quan surto a seure’m a la porta de casa meva i també gaudeixo del perfum de les seves petites flors quan entro i surto o vaig i vinc de casa meva.