SUPERDOTATS

Són aquells que, en les seves característiques personals, hi tenen un nivell elevat de recursos en capacitats cognitives i aptituds intel·lectuals com per exemple: raonament lògic, gestió de percepció, de memòria, raonament verbal, matemàtic i aptitud espacial.
La característica bàsica és la flexibilitat, és a dir, una excel·lent aptitud per tractar amb qualsevol tipus d’informació (verbal, figurativa, matemàtica..) o forma de processar-la.
Són creatius i tenen un alt grau de dedicació a les tasques; són perseverants, observadors, oberts i molt sensibles.
Poden portar diferents projectes alhora.
Es caracteritzen per donar diverses solucions a un mateix problema.
Tenen una alta predisposició per a l’aprenentatge, en nivell i en profunditat, en un temps inferior al dels altres alumnes de la seva edat, i una gran capacitat per retenir i utilitzar coneixements adquirits.
Solen tenir una bona autoestima i confiança en ells mateixos, mostren una certa tendència a ser independents del grup i a seguir els seus criteris.
Són originals en les seves idees i les seves produccions; són receptius a les coses noves i diferents.
Tenen un gran sentit de l’ humor.
L’evolució de la superdotació és lenta i complexa. És difícil que es manifesti abans del final de l'adolescència. Tot i així, les aptituds bàsiques (tal com són mesurades pels tests), poden ser avaluades a partir dels 12 anys. (Hi ha persones que no estan d’acord en aquest punt i consideren que es poden avaluar molt abans).
A nivell escolar, a vegades estan desmotivats i les notes són inferiors a les que es poden esperar d’ells, i, sobretot les noies, rebaixen expressament el nivell d’estudis per tal de no destacar més que les altres i no arriscar-se a quedar-se fora del grup.
També poden tenir problemes de disincronia, és a dir, presenten diferències entre el nivell intel·lectual i l’emocional. La forma extrema és el geni.

PRECOÇOS

Són aquells que es desenvolupen a un ritme més ràpid i activen recursos mentals abans que els seus companys en el procés de maduració; més tard pot ser que s’equilibrin, o que no.
La precocitat intel·lectual és un procés evolutiu i pot ser l’inici d’una superdotació o d’un talent. Fins l’adolescència no en tindrem la seguretat, però s’ha d’actuar al més aviat possible per no frustrar un possible superdotat (La superdotació i el talent són fenòmens cognitius estables).

TALENTOSOS

Els Talentosos, són els que tenen una gran capacitat en relació amb un aspecte de la intel·ligència o una gran destresa per a una habilitat determinada o un comportament específic. Són especialistes en una àrea, matèria, habilitat o aptitud.

El talentós és eficaç en l’àrea que domina i en altres àrees pot tenir un rendiment inferior al dels seus companys. La irregularitat és una característica seva.

Talent acadèmic

El perfil intel·lectual del talent acadèmic capacita eficaçment aquestes persones per als aprenentatges estructurats o formals. Tot material que tingui certa lògica interna és susceptible de ser après. Si, a més, se li dóna un suport verbal, la facilitat és màxima. Manifesten nivells molt elevats de rendiment escolar i d’aprenentatge, tant de tipus arbitrari (bona gestió de la memòria) com de tipus comprensiu (bona lògica), i preferiran, a mesura que van creixent, el segon tipus.

Obtenen informació de qualsevol font estructurada (escola, llibres, premsa, programes televisius, suports informàtics...), sovint de manera autònoma. Per aquesta raó, el bagatge de coneixements i vocabulari que posseeixen és molt més extens que el dels alumnes de la mateixa edat; per tant, els continguts del currículum ordinari els poden tenir assolits abans de començar les classes.

En combinar-se en un grau elevat els recursos verbals, lògics i memòria, es poden confondre amb els superdotats. Un Q. I. superior a 130 en el WISC seria el criteri de tall en les proves dissenyades per avaluar aquest tipus de perfil.

El talent acadèmic genera les següents situacions de risc:

Tendència a l’avorriment, perquè solen dominar molta informació i aprenen a un ritme molt ràpid els nous continguts; el ritme d’aprenentatge a l’aula i els continguts ordinaris solen ser poc motivadors.

A causa que el nivell de vocabulari i interessos són més extensos que els dels companys, la comunicació i socialització normalitzada esdevé difícil.

Els resultats acadèmics brillants i la facilitat que tenen per comprendre i recordar informacions afavoreixen l’augment exagerat de l’autoestima i les actituds de menyspreu envers els seus companys.

La facilitat per a l’aprenentatge sol dificultar la consolidació d’hàbits de treball i d’estudi. I això pot arribar a generar fracàs.

Talent artístic-figuratiu

Són alumnes amb grans aptituds per a les arts musicals i/o plàstiques. La base és una bona aptitud espacial i figurativa, així com per al raonament lògic i creatiu.

L’àmbit en el qual acostuma a desenvolupar-se aquest talent és l’extraescolar, per tant, les manifestacions a l’escola solen donar-se en activitats de plàstica i/o música. Aquestes activitats solen ser prestigiades pels companys i serveixen com a pont de socialització.

Poden tenir problemes de motivació per a les activitats escolars, tot i que els recursos que tenen són suficients per a un aprenentatge escolar correcte.

Talent esportiu

Les aptituds físiques i psicomotores són les necessàries per a aquests tipus de talent. Aquests alumnes no solen tenir problemes de socialització; són molt ben acceptats pels companys/es, encara que, a vegades, el rendiment acadèmic és baix per falta de motivació.

Talent creatiu

La creativitat no està únicament associada a la producció artística, sinó que és un recurs d’ús general, de la mateixa manera que succeeix amb la lògica. El funcionament cognitiu i l’organització de la informació reflecteixen les conseqüències d’aquesta forma de processar la informació: mostra poca linealitat, una gran exploració d’alternatives, molt dinamisme i poca organització sistemàtica.

Aquests alumnes solen tenir comportaments molt variats i sovint diferents dels normals; els consideren entremaliats o, fins i tot, hiperactius. El comportament creatiu sol resultar divertit per als companys d’aula i facilita la socialització.

Els alumnes amb una alta creativitat produeixen gran nombre de idees, diferents entre elles i poc freqüents.

La creativitat actua més com un obstacle als aprenentatges que no com un ajut. Els baixos resultats acadèmics solen ser un dels trets més característics d’aquests talents. La problemàtica d’aquests alumnes se centra en el fet que representen la informació, l’organitzen i la processen, per camins no gaire usuals a l’escola. La possibilitat d’integrar en les activitats acadèmiques un funcionament més basat en el raonament creatiu resulta complexa, atesa la naturalesa de l’ensenyament – aprenentatge, en situació de grup i també dels objectius habituals.

A vegades, presenten un baix rendiment acadèmic davant plantejaments educatius molt rígids.

És bo que els mestres tinguin consciència d’aquests infants i evitin confondre el seu cas amb la dispersió i, de vegades, amb la manca d’atenció.

Talent social

La capacitat de lideratge i la consciència social són els trets característics d’aquestes persones. Tenen empatia natural i intuïció de les necessitats dels altres. Desenvolupen amb molta freqüència el rol de líder.

En situacions excepcionals poden mobilitzar el grup classe contra un company/a o contra un professor/a.

La bona socialització sol beneficiar la seva motivació per les activitats escolars, i solen tenir resultats molt correctes en els aprenentatges.

Talent lògic

El perfil d’aquest talent resulta semblant al creatiu, en termes intel·lectuals. En canvi, la seva funcionalitat és molt més elevada, atesa la coincidència d’aquesta aptitud amb paràmetres culturals i escolars. Aquests alumnes tenen una alta capacitat per al raonament lògic inductiu i deductiu; (en tractar-se de la forma de raonament més prestigiada per la nostra cultura, la percepció intel·lectual sol ser desproporcionada) per aquest motiu, els és difícil de representar-se la informació ambigua, difusa o molt dinàmica, com per exemple, la realitat social o les relacions humanes.

Solen presentar dificultats de socialització a causa de la seva rigidesa en l’aplicació de normes o criteris. També poden tenir problemes relacionats amb la disincronia.

Talent matemàtic

Es caracteritza per disposar d’elevats recursos de representació i manipulació

d’informacions quantitatives i numèriques. Mostra habilitats excepcionals per a l’aprenentatge de les matemàtiques: sistemes de numeració, operacions de càlcul, resolució de problemes... En general, utilitzen poc els recursos, de manera que sovint menyspreen les matèries no quantitatives.

Normalment, tenen dificultats de comunicació o d’interacció social, perquè solen demanar molta precisió en la informació i actuacions dels altres nens: això els comporta problemes en les seves relacions.

Talent verbal

Aquests alumnes es caracteritzen per tenir una bona capacitat de comprensió general, ampli vocabulari, i facilitat per utilitzar termes lingüístics.

La informació verbal té un ús molt generalitzat; aquesta aptitud intel·lectual pot ser aplicada en molts àmbits.

La major part de la informació escolar presenta un format verbal i aquests talents, mostren una bona capacitat de comprensió general, i bons resultats acadèmics.

No solen tenir problemes d’aprenentatge, (poden semblar més intel·ligents del que en realitat són) ni de socialització, malgrat que en les àrees en què hi ha descompensació poden aparèixer complicacions; (àrees on predominen altres formes de representació: matemàtiques, plàstica).

CARACTERÍSTIQUES DE L'APRENENTATGE DELS ALUMNES AMB ALTES CAPACITATS

Faig referència a la classificació que fa Witmore (1988) entre indicadors primaris i secundaris. 

INDICADORS PRIMARIS que es refereixen a la intel·ligència, la cognició i la metacognició.

- Aprenen amb rapidesa i facilitat quan estan motivats.

- Excepcional capacitat per aprendre i per utilitzar el coneixement.

- Alta capacitat per a solucionar problemes, aquests són un repte.

- Llenguatge oral ampli, avançat i estructurat.

- Gran capacitat per a comprendre idees abstractes.

- Indagació personal sobre temes que els interessen i de manera prolongada.

- Alta capacitat per manejar símbols, idees i relacions entre conceptes, successos o persones.

INDICADORS SECUNDARIS que es refereixen a aspectes de motivacions, creatius i de relacions socials.

- Capacitat de produir idees, objectes i solucions noves.

- Àmplia gamma d’interessos.

-Fort desig de conèixer, comprendre i dominar temes problemàtics que els atreuen.

- Gaudeixen de l’auto-expressió a través de mitjans orals, escrits o artístics.

- Independència de pensament, no conformistes amb el convencional.

- Demanen explicació sobre els límits i fets no desitjats.

- Perfeccionistes, autocrítics, tenen desitjos de destacar, aspiren a un alt rendiment.

- Forta consciència d’ells mateixos i dels altres, interès pels problemes relatius a la humanitat, poden ser poc tolerants amb la debilitat humana.

CLASSIFICACIÓ

•  PRECOCITAT: És un fenomen evolutiu, és a dir, el nen presenta un desenvolupament molt ràpid en les primeres etapes de l’infància què no implica un nivell d’habilitats intel·lectuals superior a l’acabar el seu desenvolupament.

• SUPERDOTAT: Són alumnes amb un elevat nivell en totes les aptituds intel·lectuals, de creativitat i de constància en les tasques. És un terme que es pot utilitzar a partir dels 13 anys, abans utilitzarem el d’altes capacitats.

• TALENT: L’alumne té una elevada aptitud en un àmbit específic (talent matemàtic, artístic, musical,...) i pot presentar nivells normals o deficitaris en altres àrees. Solen tenir la característica d’irregulars.

• GENI: és un terme que sols s’utilitza en referència a persones adultes. Són molt creatius, intel·ligents i productius.

No existeis una definició comuna consensuada per tots els especialistes en el tema; existeixen diferents teories i models que amb diferències entre ells no s’han de considerar excloents. El model més conegut i utilitzat és el de Renzulli[1], que concep la supèrdotació com el resultat de la intersecció de tres variables: capacitat intel·lectual superior a la mitjana, motivació o compromís amb la tasca i creativitat. No és suficient tenir un quoficient intel·lectual (QI) superior a 130 per parlar d’alta capacitat; la disposició activa, perseverança, il·lusió pel treball, confiança en les pròpies possibilitats; junt amb l’originalitat de pensament, capacitat per anar més enllà del que és convencional, obertura cap a noves experiències, la facilitat per buscar noves solucions a problemes tradicionals són característiques que es presenten en els subjectes d’altes capacitats. La família i els entorns socials com són el col·legi i els amics resulten fonamentals per al desenvolupament òptim d’aquests nens/es.

---

[1] Model Triàdic de superdotació de Renzulli i Mönks (Mönks i Van Boxtel, 1988)

 

FASE 3: CLASSIFICACIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES

FASE 3 : CLASSIFICACIÓ CARACTERÍSTIQUES   DATA:  octubre/novembre  HORES:20h

Objectius: valorar el potencial intel·lectual de l’alumnat, és a dir, raonament lògic, gestió perceptual, gestió de memòria, raonament verbal, raonament matemàtic i aptitud espacial; creativitat i personalitat,...

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1.            En funció dels resultats, s’hauran d’establir les característiques dels infants: interès per l’aprenentatge, sensibilitat, perfeccionisme, alt nivell d’activitat o capacitat precoç per diferenciar entre realitat i fantasia. 2.            Aplicar les graelles (Annexos) per als tutors i d’autoavaluació per als alumnes, on es valoren de l’1 al 10 aspectes de les diferents intel·ligències: intel·ligència lingüística (“m’agrada resumir i treure conclusions d’una lectura”), inteligència logicomatemàtica (“gaudeixo calculant les distàncies entre un lloc i un altre”), intel·ligència visual espacial (“més fàcil interpretar i llegir mapes i diagrames”) o intel·ligència musical (“sé diferenciar la música quan sona bé o està desafinada”). 3.            Estudiar les diferents característiques intel·lectuals, emocionals o perceptives (talent acadèmic, artisticofiguratiu, social, lògic, creatiu, matemàtic, verbal, aptituds físico i psicomotores) mitjançant qüestionaris de detecció.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1.            Matrius Progressives de Raven. Escala Color ( de 4 a 11 anys). 2.            Atenció: Test de les Cares. L. L. Thurstone i M. Yela. ( a partir de 6 anys) . 3.            L’escala de intel·ligència Wechsler per nens” WISC IV” (Ed. TEA, 2006).             De 6 a 16 anys. 4.            L’escala d’ intel·ligència per Preescolar-Primària WPPSI. Ed.TEA (4-6 anys) 5.            AE-P. Escala d’autoconcepte de ( Piers – Harris) Ed. TEA. Edat. 9-13-anys. 6.            Test de Rotter. Frases incompletes. 7.            Graelles d’autoavaluació d’alumnes. 8.            Graelles pares/mares