1. M‘han comunicat que el proper curs tindré un alumne/a amb altes
capacitats a la meva aula. Què és el primer que he de fer?
Reunir
tota la informació possible sobre aquest alumne/a, la informació de l’informe
psicopedagògic, dels professors/es que ja l’han tingut i de la família; això et
permetrà conèixer el seu nivell de competència curricular, els seus interessos,
el seu estil d’aprenentatge i els programes que ja se li han aplicat; i a
partir d’aquí i sempre tenint en compte la informació que et donarà l’alumne/a
podràs organitzar la seva PI. A més, disposes de l’assessorament i l’ajuda de
l’EAP i dels orientadors/es dels Centres.
2. Un alumne nostre ha estat identificat com a superdotat. Li hem
de dir?
Si
el nostre alumne/a és petit/a, no és necessari anar ràpidament i fora de
context a explicar-li. Probablement ell/a et preguntarà o comentarà, en algun
moment, les dificultats d’alguns companys/es en coses que ell/a considera molt
fàcils, i fins i tot és possible que arribi a ser un poc “tirà” en els seus
comentaris; és el moment d’explicar-li que no tots som iguals, parlar-li de les
diferents
capacitats
i explicar-li que ell/a té una gran capacitat per aprendre, però que dins de
les seves possibilitats s’ha d’esforçar per superar-se igual que fan els seus
companys. Evitar que es deïfiqui està en mans de pares i professors/es, així com
fomentar-li valors com el companyonia, l’empatia, etc.
La
comunicació i la cooperació família - escola és molt important, i en tot cas és
una decisió que s’ha de coordinar amb la família.
3. Si tinc el costum de recompensar el meu alumne/a sempre que fa
les coses bé, no corro el risc que s ́habituï a actuar en funció dels premis?
Tots
els estudiants, amb altes capacitats o no, han de ser recompensats quan
assoleixen èxits adequats a la seva capacitat. Amb la nostra aprovació i
reconeixement afavorim la permanència i fins i tot l’increment de conductes
adequades, que desitgem fomentar en els nostres alumnes.
Seria
perjudicial no recompensar els èxits dels estudiants amb altes capacitats i
donar per fet que no necessiten ser premiats, perquè tots necessitem sentir-nos
valorats, saber que el nostre esforç mereix la pena i és reconegut per les
persones que apreciem.
4. Hem d’oferir al nostre alumne/a tantes oportunitats
d’enriquiment com sigui possible o correm el risc que es dispersi?
En
funció dels interessos de l’estudiant li hem de proposar diferents oportunitats,
però ha de ser ell/a qui triï el que desitja fer. No es pot fer tot a l’hora.
Les activitats d’enriquiment d’avui dia tenen un ventall molt ampli de camps i
d’interessos, però en el cas que desitgi fer moltes coses també ha d’aprendre a
prioritzar.
5. Quin és l’estil d’aprenentatge d’aquests alumnes? Quines són les
seves motivacions i interessos?
Hi
pot haver tantes respostes a aquesta qüestió com estudiants superdotats/des o
talentosos/es. El que sí tenen en comú és la seva alta capacitat, la
creativitat i la constància en el treball. Estem tractant amb un grup d’alumnes
molt heterogeni i hem de basar-nos en la informació que obtinguem de
professors/es anteriors, pares i fins i tot de professors/es de programes
extracurriculars, així com de l’observació diària a l’aula. Podem plasmar
aquesta informació en els documents que utilitza el col·legi per a analitzar
l’estil d’aprenentatge, sobre els quals recomanem que estiguin redactats en un
format de resposta oberta, ja que així no ens determinen el tipus de contestació
i ens permeten adaptarnos a cada estudiant en particular.
6. El proper curs tindré un alumne/a amb altes capacitats, amb
quines ajudes comptaré?
El
tipus d’ajuda et vindrà determinada a l’informe psicopedagògic elaborat pel
psicopedagog/a de l’EAP o bé per l’orientador/a; també vindrà determinada pels
recursos de què disposi el centre.
7. En el Col·legi on treballo mai no hem tingut un alumne/a amb
altes capacitats. Com és possible?
Aproximadament
el 2% de la població escolar és superdotada; el que succeeix és que la gran
majoria d’ells no són detectats i no reben una educació adaptada a les seves
possibilitats. L’aplicació de proves col·lectives en els primers cursos
d’escolarització és fonamental, ja que seria un primer pas en la detecció
d’aquests alumnes.
8. Els estudiants amb altes capacitats no haurien de ser atesos per
professors amb altes capacitats?
No.
El que necessita un alumne/a superdotat/a és un professional de l’educació;
un/a guia amb la maduresa, coneixement i experiència necessàries que l’ajudi a
descobrir i a aprendre per si mateix (que és el que realment desitja); però per
això necessita les orientacions i els consells del professor/a.
9. El meu alumne/a està diagnosticat com d’altes capacitats. Com és
possible si es nega a fer les tasques o les fa malament, i les seves notes no
estan per damunt de la mitjana?.
En
aquest cas hauries de consultar amb el psicopedagog/a o l’orientador/a perquè
realitzi una valoració del cas i t’orienti sobre les actuacions que es poden
realitzar a nivell de aula, de centre i de família.
