Els alumnes amb altes capacitats formen un grup heterogeni que comparteix trets comuns, de manera semblant al col·lectiu d'alumnes amb dificultats per aprendre. Cal detectar-los, tenir-los molt en compte, saber que existeixen i, sobretot, atendre les seves necessitats educatives especials.
Mostrando entradas con la etiqueta CURIOSITATS. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta CURIOSITATS. Mostrar todas las entradas

domingo, 15 de diciembre de 2013

ALTES CAPACITATS I BAIX RENDIMENT

És freqüent trobar nens/es que presenten un bloqueig emocional que afecta als aprenentatges. Això fa que silenciïn els seus talents. En aquests moments podem dir que tenen la síndrome de baix rendiment. ( segons Gerson, K i Carracedo, S. (2007) i es manifesta en la discrepància entre el rendiment esperat en relació amb el seu potencial intel·lectual i creatiu i el seu rendiment real.
El baix rendiment pot ser causa d’un problema de personalitat, de la pressió familiar o dels companys/es i del clima escolar que respiren.
Els alumnes amb altes capacitats no són cap cosa rara que hem de mirar de forma diferent o esperar-ne resultats excepcionals com ara un excel·lent rendiment acadèmic i destacar en totes les matèries curriculars.
Hi ha un percentatge d’alumnes que destaquen en totes les àrees, altres que passen inadvertits i un percentatge que fracassa perquè, en tenir tanta facilitat d’aprendre, no han adquirit els hàbits d’estudi o d’organitzar-se.
Aquest alumnat, com a tal, s’ha d’identificar el més precoçment possible per poder rebre una educació adequada a les seves característiques individuals. Cal fer-ne un seguiment constant per veure la seva evolució en l’etapa d’educació obligatòria, ja que pot fracassar i els educadors han d’evitar aquesta possibilitat. Cal prevenir i estar molt atents als seus interessos, ritme d’aprenentatge i característiques personals, la seva adaptació al grup... Mai no hem de dependre només del Q. I. o de l’edat mental de l’alumne amb altes capacitats.

sábado, 30 de noviembre de 2013

LA PETITA PLANTA



Conte: La petita planta

Un home que acostumava a observar el jardiner quan treballava al seu jardí, li va dir en una ocasió:
- Jardiner, aquestes plantes sembla que siguin les teves preferides, veig que les cuides amb molta cura.
El jardiner el mira amablement i li diu:
- Perquè em vegis dedicar tant de temps a aquestes plantes, no vol dir que siguin les meves preferides. En realitat, totes les plantes del meu jardí les cuido i les estimo; el que passa és que a cada planta li he de dedicar un temps diferent, segons el seu creixement i les seves necessitats.
- Però alguna planta serà la teva preferida. Va insistir l’home.
- Bé... és cert que hi ha una planta a la qual li tinc més admiració, i sento una atracció més especial per ella.
- Em podries dir quina és, jardiner?
- És una petita planta de flors blanques que hi ha a l’entrada de casa meva. Va dir el jardiner.
- Saps que vinc sovint al teu jardí i mai t’he vist cuidar aquesta planta.
El jardiner, tot rient, li diu:
- Hi ha plantes que necessiten més atencions que d’altres. Quan una planta creix malament i no dóna flors, s’ha de podar i alimentar. Quan un arbre creix torçat s’ha de posar recte amb una vara que l’aguanti; si la planta no creix i no floreix, cal a vegades trasplantar-la i buscar un espai més adient per a ella; però, quan una planta dóna el millor d’ella mateixa, només cal observar-la i gaudir-ne, deixar-la que creixi i s’ompli de flors.
Així és la meva petita planta de l’entrada. Només l’observo i la miro cada nit d’estiu quan surto a seure’m a la porta de casa meva i també gaudeixo del perfum de les seves petites flors quan entro i surto o vaig i vinc de casa meva.

lunes, 25 de noviembre de 2013

AL ESTE DE LA CAMPANA DE GAUS (MOLT INTERESSANT)

SUPERDOTADOS 1/6 (AL ESTE DE LA CAMPANA DE GAUS)


SUPERDOTADOS 2/6 (AL ESTE DE LA CAMPANA DE GAUS)


SUPERDOTADOS 3/6 (AL ESTE DE LA CAMPANA DE GAUS)


SUPERDOTADOS 4/6 (AL ESTE DE LA CAMPANA DE GAUS)


SUPERDOTADOS 5/6 (AL ESTE DE LA CAMPANA DE GAUS)


SUPERDOTADOS 6/6 (AL ESTE DE LA CAMPANA DE GAUS)


VÍDEO: "Sense embuts"

A "Sense embuts", vuit homes i dones superdotats parlen de les seves manies, opinen sobre la resta de la humanitat i valoren si ser tan intel·ligent és estar de sort o és una desgràcia.









EL PAIS: Un joven de 17 años dirigirá la Sinfónica de Seattle



EL PAIS

12/01/2010

Un joven de 17 años dirigirá la Sinfónica de Seattle
Alexander Prior participó con 12 años en un programa televisivo de jóvenes compositores y es tataranieto de director escénico ruso Konstantin Stanislavski
Alexander Prior, un joven londinense de 17 años, tomará la batuta de la Seattle Symphony (EEUU) como ayudante de los directores de orquesta invitados que desfilen por esta institución durante los próximos seis meses.
Prior, conocido en Reino Unido por su aparición en el documental The world's greatest musical prodigies ( Los mayores prodigios musicales del mundo) del canal de televisión Channel 4, aterrizará en la ciudad de Seattle gracias a una nueva beca que se ha creado específicamente para él, según ha publicado el The Daily Telegraph.
Esta oportunidad sin precedentes en la historia de esta orquesta será el primer trabajo profesional de Prior, que se ha formado en el prestigioso conservatorio de música de San Petersburgo (Rusia), donde estudiaron músicos de la talla de Rachmaninov, Prokofiev, Shostakovich o Tchalkovsky.
"Su trabajo será un buen activo para nosotros y esperamos potenciar su desarrollo artístico", ha expresado el director de la Seattle Symphony, Leslie Jackson, quien ha reconocido estar "muy emocionado" con la incorporación de Prior a su equipo.
El niño prodigio, que comenzó a tocar el piano con tres años y a componer con ocho, es tataranieto por parte de madre del actor y director escénico ruso Konstantin Stanislavski, creador del famoso método de interpretación que lleva su nombre.
Programa de la BBC
Con doce años, Prior fue elogiado en la competición de jóvenes compositores de la BBC, justo cuando acababa de terminar su cuarto año en el conservatorio de San Petesburgo, en él le matricularon sus padres, desencantados de la escasa calidad de la formación musical en el Reino Unido.
Alexander Prior ha compuesto en su corta vida más de cuarenta trabajos entre los que figuran distintas sinfonías, dos ballets, dos óperas y un réquiem en honor a los niños que murieron en la masacre de la escuela de Beslan (Rusia) a manos de terroristas chechenos en 2004. Antes de conseguir esta beca, uno de los logros más importantes del joven músico fue estrenar en 2008 su ballet Mowgli en el Kremlin, una adaptación basada en la obra de Rudyard Kipling El libro de la selva.

EL PAIS: Sho Yano no sabe nada de Pokémon



EL PAIS

http://elpais.com


viernes, 1/12/2000
Sho Yano no sabe nada de Pokémon
Un niño de nueve años que supera el máximo coeficiente intelectual inicia la carrera de medicina en Chicago.
Sho Yano ya sabe lo que quiere ser de mayor: médico. Pero no tendrá que esperar tanto; será doctor en plena adolescencia. Con nueve años, el niño acaba de empezar a estudiar medicina y cuando concluya sus cuatro años en la universidad de Loyola, en Chicago, pasará a una escuela de posgrado hasta titularse. Sho Yano es un genio tan brillante que su coeficiente intelectual supera el tope máximo de los 200 puntos, con lo que se ha convertido en el más joven estudiante universitario con plena dedicación de Estados Unidos. A quienes se preocupan por su pérdida de la infancia, el niño les pregunta: "¿Qué es la infancia?".La infancia no es Harry Potter, ni Pokémon, ni los dibujos animados de televisión, ni los videojuegos... que absorben y paralizan a millones de niños de su edad en todo el mundo. Para Yano, la infancia es una fase de desarrollo físico en la que el cuerpo es menudo, pero el genio puede ser descomunal. El niño mide 1,31 y pesa 30 kilos. Sus piernas no llegan al suelo cuando se sienta para las clases en la facultad, donde ha hecho muy buenas migas con chicos de 18 años a los que deja, sin querer, en evidencia.
En una de sus primeras clases de Lengua preguntó a sus compañeros qué trabajos habían preparado a petición de la profesora Claire Sánchez. Uno había redactado un texto sobre el suicidio médicamente asistido y otro divagaba sobre la guerra de Vietnam. "¿Y tú sobre qué has escrito?". "Sobre la relación entre los teléfonos móviles y el cáncer", respondió Yano, mientras les pasaba el texto para que echaran un vistazo. "¡Madre mía! Casi cuatro folios a espacio simple. ¡Pero si sólo tenían que ser tres a doble espacio! Venga, colega; no nos pongas en aprietos".
Yano se destapó como un genio a los tres años, en casa. Su madre, una coreana con un master en Historia del Arte, se estuvo peleando largo y tendido con unos compases de Chopin, mientras el niño jugaba a sus pies. Derrotada por el artificio del compositor, Kyung se fue a la cocina. Al cabo de unos instantes, el piano sonó a gloria, el nudo de Chopin convertido en una fluida melodía. Primer aviso de Yano. "Sólo pensé que podía ser un superdotado para la música", ha declarado la madre al periódico Chicago Tribune.
Todo se hizo evidente al ir al colegio por primera vez, a los cinco años. Aquello no tenía sentido para él, les dijeron a los padres. Como tampoco lo tenía una escuela para niños superdotados, ni las clases de matemáticas del instituto. Yano rompía todas las barreras. La mayoría de las mediciones del coeficiente intelectual alcanzan su tope en torno al 200. Él está entre los pocos clasificados como fuera de límites. En unas pruebas de inteligencia y conocimientos para acceso a la universidad, Yano sacó 1.500 puntos sobre un máximo de 1.600. Chocante. "Deben haberse equivocado. Estoy seguro de que respondí bien a todo".
El niño quería estudiar en las universidades de Northwestern o Chicago, pero los comités de admisión no se atrevieron a dar el "sí". El rechazo de la Universidad de Chicago fue un golpe para Yano. Su madre recuerda en el periódico la frustración de su hijo: "¡Pero mamá, con la de premios Nobel que ha tenido!". 73, entre profesores y quienes han pasado por sus aulas, incluido uno de Economía este año. Al final, Loyola le recibió con los brazos abiertos y ahora todos, del rector a sus compañeros de las distintas clases, están encantados con un Yano trabajador y educado, que sería discreto si no fuera un niño y todo el mundo le llamara El Genio. "Yo no me llamaría genio", dice. "Es una palabra que no significa nada".
El futuro doctor ha leído la Biblia tres veces, conoce a Shakespeare, a C. S. Lewis y a Salinger, toca a Beethoven y tiene a Bach por su sabio supremo. En la alfombrilla para el ratón del ordenador figura Einstein. Pero también se llena los bolsillos de cosas que encuentra por la calle, y sus padres le mandan a clase de taekwondo para intentar dar un aire de normalidad a su vida, y para que esté con otros niños de su edad. La madre no parece preocupada por quienes se interrogan por el desarrollo emocional del niño y el propio Yano reconoce que su familia en Corea y Japón está encantada con las cumbres que sobrevuela. "Nadie está preocupado. Me dicen: '¡Muy bien. Puedes hacer más!". De momento, esperar un poco a que crezca su hermana, Sayuri, de cuatro años, que apunta sus mismas maneras.

lunes, 11 de noviembre de 2013

PREGUNTES MÉS FREQÜENTS



1. M‘han comunicat que el proper curs tindré un alumne/a amb altes capacitats a la meva aula. Què és el primer que he de fer?

Reunir tota la informació possible sobre aquest alumne/a, la informació de l’informe psicopedagògic, dels professors/es que ja l’han tingut i de la família; això et permetrà conèixer el seu nivell de competència curricular, els seus interessos, el seu estil d’aprenentatge i els programes que ja se li han aplicat; i a partir d’aquí i sempre tenint en compte la informació que et donarà l’alumne/a podràs organitzar la seva PI. A més, disposes de l’assessorament i l’ajuda de l’EAP i dels orientadors/es dels Centres.

2. Un alumne nostre ha estat identificat com a superdotat. Li hem de dir?

Si el nostre alumne/a és petit/a, no és necessari anar ràpidament i fora de context a explicar-li. Probablement ell/a et preguntarà o comentarà, en algun moment, les dificultats d’alguns companys/es en coses que ell/a considera molt fàcils, i fins i tot és possible que arribi a ser un poc “tirà” en els seus comentaris; és el moment d’explicar-li que no tots som iguals, parlar-li de les diferents
capacitats i explicar-li que ell/a té una gran capacitat per aprendre, però que dins de les seves possibilitats s’ha d’esforçar per superar-se igual que fan els seus companys. Evitar que es deïfiqui està en mans de pares i professors/es, així com fomentar-li valors com el companyonia, l’empatia, etc.
La comunicació i la cooperació família - escola és molt important, i en tot cas és una decisió que s’ha de coordinar amb la família.

3. Si tinc el costum de recompensar el meu alumne/a sempre que fa les coses bé, no corro el risc que s ́habituï a actuar en funció dels premis? 

Tots els estudiants, amb altes capacitats o no, han de ser recompensats quan assoleixen èxits adequats a la seva capacitat. Amb la nostra aprovació i reconeixement afavorim la permanència i fins i tot l’increment de conductes adequades, que desitgem fomentar en els nostres alumnes.
Seria perjudicial no recompensar els èxits dels estudiants amb altes capacitats i donar per fet que no necessiten ser premiats, perquè tots necessitem sentir-nos valorats, saber que el nostre esforç mereix la pena i és reconegut per les persones que apreciem.

4. Hem d’oferir al nostre alumne/a tantes oportunitats d’enriquiment com sigui possible o correm el risc que es dispersi?
En funció dels interessos de l’estudiant li hem de proposar diferents oportunitats, però ha de ser ell/a qui triï el que desitja fer. No es pot fer tot a l’hora. Les activitats d’enriquiment d’avui dia tenen un ventall molt ampli de camps i d’interessos, però en el cas que desitgi fer moltes coses també ha d’aprendre a prioritzar.

5. Quin és l’estil d’aprenentatge d’aquests alumnes? Quines són les seves motivacions i interessos?

Hi pot haver tantes respostes a aquesta qüestió com estudiants superdotats/des o talentosos/es. El que sí tenen en comú és la seva alta capacitat, la creativitat i la constància en el treball. Estem tractant amb un grup d’alumnes molt heterogeni i hem de basar-nos en la informació que obtinguem de professors/es anteriors, pares i fins i tot de professors/es de programes extracurriculars, així com de l’observació diària a l’aula. Podem plasmar aquesta informació en els documents que utilitza el col·legi per a analitzar l’estil d’aprenentatge, sobre els quals recomanem que estiguin redactats en un format de resposta oberta, ja que així no ens determinen el tipus de contestació i ens permeten adaptarnos a cada estudiant en particular.

6. El proper curs tindré un alumne/a amb altes capacitats, amb quines ajudes comptaré?

El tipus d’ajuda et vindrà determinada a l’informe psicopedagògic elaborat pel psicopedagog/a de l’EAP o bé per l’orientador/a; també vindrà determinada pels recursos de què disposi el centre.

7. En el Col·legi on treballo mai no hem tingut un alumne/a amb altes capacitats. Com és possible? 

Aproximadament el 2% de la població escolar és superdotada; el que succeeix és que la gran majoria d’ells no són detectats i no reben una educació adaptada a les seves possibilitats. L’aplicació de proves col·lectives en els primers cursos d’escolarització és fonamental, ja que seria un primer pas en la detecció d’aquests alumnes.

8. Els estudiants amb altes capacitats no haurien de ser atesos per professors amb altes capacitats?

No. El que necessita un alumne/a superdotat/a és un professional de l’educació; un/a guia amb la maduresa, coneixement i experiència necessàries que l’ajudi a descobrir i a aprendre per si mateix (que és el que realment desitja); però per això necessita les orientacions i els consells del professor/a.

9. El meu alumne/a està diagnosticat com d’altes capacitats. Com és possible si es nega a fer les tasques o les fa malament, i les seves notes no estan per damunt de la mitjana?.

En aquest cas hauries de consultar amb el psicopedagog/a o l’orientador/a perquè realitzi una valoració del cas i t’orienti sobre les actuacions que es poden realitzar a nivell de aula, de centre i de família.